Juliol 2006
Hi ha una dita popular que diu que la vida posa a cadascú al seu lloc. I es tarda mes o menys però quasi sempre s’acaba acomplint. Els darrers temps en estat plens d’esdeveniments protagonitzats per les forces més reaccionaris del conservadorisme, - dit amb tot el respecte de la filosofia conservadora- les quals pregonaven unes veritats inqüestionables, fent-ne bandera dels seus postulats. Ací i arreu del mon
En refereixo al tema tant escandalosament usat de les armes de destrucció massiva com excusa perfecta per atacar un país sobirà, o el fi de la prepotent era Berlusconi, enderrocada per la força dels vots, la decisió del Tribunal Suprem dels EEUU. de condemnar la política de menyspreu dels drets humans del president Bush, a dues passes de les eleccions presidencials, l’aprovació de l’estatut de d’autonomia de Catalunya, sense trencar-se res, el possible fi de la violència etarra, fruit del diàleg i la negociació, - d’altra banda l’única manera d’afrontar-ho, desprès de 40 anys de mètodes policíacs -, l’escrupolosa legalitat de la que ha fet i fa gal•la l’ex-president Aznar, fins que es demostra que també te debilitats.
Semblava que la raó estava sempre al costat del mateixos i de mica en mica totes aquelles veritats inqüestionables o cauen o es demostra que tot era pura demagògia. Jo espero i desitjo que quant es espanyols tornin a ser cridats a les urnes, treguin la intel•ligència que la immensa majoria tenen i posin al seu lloc a cadascú.
Hi ha una dita popular que diu que la vida posa a cadascú al seu lloc. I es tarda mes o menys però quasi sempre s’acaba acomplint. Els darrers temps en estat plens d’esdeveniments protagonitzats per les forces més reaccionaris del conservadorisme, - dit amb tot el respecte de la filosofia conservadora- les quals pregonaven unes veritats inqüestionables, fent-ne bandera dels seus postulats. Ací i arreu del mon
En refereixo al tema tant escandalosament usat de les armes de destrucció massiva com excusa perfecta per atacar un país sobirà, o el fi de la prepotent era Berlusconi, enderrocada per la força dels vots, la decisió del Tribunal Suprem dels EEUU. de condemnar la política de menyspreu dels drets humans del president Bush, a dues passes de les eleccions presidencials, l’aprovació de l’estatut de d’autonomia de Catalunya, sense trencar-se res, el possible fi de la violència etarra, fruit del diàleg i la negociació, - d’altra banda l’única manera d’afrontar-ho, desprès de 40 anys de mètodes policíacs -, l’escrupolosa legalitat de la que ha fet i fa gal•la l’ex-president Aznar, fins que es demostra que també te debilitats.
Semblava que la raó estava sempre al costat del mateixos i de mica en mica totes aquelles veritats inqüestionables o cauen o es demostra que tot era pura demagògia. Jo espero i desitjo que quant es espanyols tornin a ser cridats a les urnes, treguin la intel•ligència que la immensa majoria tenen i posin al seu lloc a cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada